EL NÚVOL, LA BASE DE TOTA PRECIPITACIÓ

Avui, concidint amb el primer any del blog voldríem començar una nova part d'aquest: algunes explicacions meteorològiques: la primera que farem serà, encara que sabuda per molts, els núvols, com es formen, els seus tipus i les seves característiques, així com també les seves altures corresponents.

Primer de tot, començarem explicant què és un núvol: un núvol és aquell conjunt de gotes (o cristalls de gel) que trobem condensades a l'atmosfera. No obstant això, la boira és el mateix. La característica que diferencia l'un de l'altre és que la boira contacta amb el terra mentre que els núvols no.

Els núvols es formen quan, un cop evaporada l'aigua, es condensi al cel. Per tal que això succeeixi, aquesta parcel·la d'aire ha d'estar saturada - és a dir, que no hi cap més gas-. Un cop arriba en una parcel·la d'aire saturada. aquest vapor d'aigua pot patir un procés de condensació, que formaria la pluja, o una sublimació regressiva (pas de gas a sòlid), que formaria la neu.

Per assolir aquest procés es poden seguir tres camins diferents:
1. Refredament de l'aire: Aquest aire entra en contacte amb una superfície més freda, que es pot donar en diferents situacions: a partir de fronts freds o fronts càlids, quan aquest aire puja per un vessant de la muntanya de tal manera que amb l'augment d'altitud es refreda, per convecció i si trobem aire calent en contacte amb aire fred.
2. Mescla de masses d'aire: Una massa d'aire com, per exemple, el diòxid de carboni que expulsem quan respirem quan contacta amb l'aire d'un dia fred es produeix un petit núvol.

Baf en un vidre, podem observar les gotetes concentrades

3. Excés de vapor d'aigua: Quan en aquell punt de l'atmosfera no hi cap més vapor d'aigua, per tant, es condensa.

Totes aquestes gotetes d'aigua solen condensar-se al voltant d'un nucli de condensació, com podria ser una partícula de fum o una miqueta de pols, encara que en condicions de molt alta saturació un gota d'aigua pot funcionar com a nucli de condensació.

Podem dividir els núvols en tres grans tipus:

• Núvols alts: Són aquells que estan situats a més de set quilòmetres d'alçada. Trobem els Cirrus, els Cirrus uncinus, els Cirrostratus i els Cirrocumulus
• Cirrus: els cirrus estan compostos per cristalls de gel a causa de l'alçada en què es troben. Estan caracteritzats per bandes primes i fines. Moltes vegades, aquests cirrus produeixen una mena de ratlles al cel que són produïdes per  algunes partícules de gel que són més pesades que les altres i precipiten formant aquestes ratlles. Apareixen a altures compreses entre els 8 i els 12 km, i es poden observar nítidament amb manca de vents tallants. Serveixen per reflectir la calor emesa pel Sol així com també per atrapar la radiació que reflecteix la Terra.
  
• Cirrus uncinus: els cirrus uncinus solen estar separats en el cel i solen ser visibles amb presència de fronts càlids o ocloit. Signifiquen que s'aproxima una precipitació atmosfèrica.
  
• Cirrostratus: és com una espècia de vel blanquinós que, de vegades cobreix tot el cel, i d'altres només una part. Com els cirrus uncinus, anuncien pluges.
  
• Cirrocumulus: els Cirrocumulus es formen a partir dels núvols anteriors quan estan escalfats lleugerament des de baix. Això fa que l'aire s'insereixi dins del núvol. Per aquest mateix motiu, sempre va associat amb els Cirrus i els Cirrostratus
  
• Núvols mitjans: els trobem situats entre 2 i 7 quilòmetres d'altitud, i els diferenciem en tres tipus: Altostratus, Altocumulus i Nimbostratus
• Altostratus: estan formats per grans làmines grisoses, però més clars que els nimbostratus i més foscos que els Cirrostratus.
  
• Altocumulus: solen estar formats per masses globulars, la mida del núvol sol ser més llarga que els Cirrocumulus i més petita que els Stratocumulus.
  
• Nimbostratus: classe de núvol formada per capes uniformes de color gris fosc. Solen ocupar tot el cel i precipiten de forma contínua però no intensa.
  
• Núvols baixos: núvols situats entre els dos primers quilòmetres d'atmosfera, diferenciem entre Stratus, Cumulus, Stratocumulus i Cumulonimbe.
• Stratus: els Stratus estan formats per capes horitzontals que tenen una base uniforme i solen anar acompanyats de nimbostratus de tal manera que precipita.
  
• Cumulus: Semblen una massa de cotó fluix i tenen una base aplanada. Trobem els Cumulus castellanus, que despleguen múltiples torres i solen anar associals amb els Cumulonimbe, els Cumulus congestus, els Cumulus fractus, que solen estar tallats pel vent, els Cumulus humiles i els Cumulus mediocris, que no generen pluges.
  
• Stratocumulus: els Stratocumulus són núvols grans, foscos i de masses arrodonides. Aquest tipus de núvol crea corrents convectives que generen dèbils núvols. Generalment, aquest tipus de núvol no reporta cap mena de precipitació. Se'ls diferencia dels Altocumulus per la mida del núvol des de la superfície.
  
• Cumulonimbe: els Cumulonimbe (o Cumulonimbus) són núvols de gran desenvolupament vertical, que abracen totes les altituds possibles, ja que poden arribar a assolir entre 15 i 20 quilòmetres d'altitud. Solen produir pluges intenses o calamarsa, així com també tempestes elèctriques quan s'han desenvolupat del tot.
  

A més de tots aquests tipus trobem els núvols orogràfics, que són creats quan l'aire puja per la vessant d'una muntanya. Aquests processos creen dos tipus de núvols: els núvols lenticulats, que tenen forma de lent i es formen a grans altituds només en zones muntanyoses, i solen indicar vents a altes altituds; i els núvols de Banner, que es formen en les vessants quan hi ha forts vents.

Núvols lenticulars

Núvols de banner